los primos vallvé

En record de l'Àvia

2010-01-08T08:03:00.000-08:00

La nostra infantesa està vinculada a una àvia infinita. Una àvia que va tenir sempre la clau d’entrada al país dels somnis i mai no en va tancar la porta. La mantenia només ajustada, sempre a punt d’obrir-se de bat a bat per sorpresa. Ens va saber convertir en la més il·lustre ciutadania d’un regne màgic on no només tot era possible sinó que, a més, era molt divertit.

Quan recordem aquells primers anys dolcíssims de les nostres vides retrobem palaus i cabanes, vaixells, cohets, cuines i banquets, desfilades de moda, obres de teatre, grans concerts de gala, expedicions per selves exòtiques, tresors fabulosos, heroiques escalades, pocions màgiques, remeis miraculosos, personatges estrambòtics...

El món que l’àvia ens oferia estava ple de botons i cordills, coixins, draps, mocadors, llençols, papers de diari, taps de suro i tota mena d’objectes quotidians que a les seves mans guanyaven el poder de convertir-se en tot el que calgués. Jugant amb ella mai no ens faltava de res tot i no tenir gran cosa. Sempre hi havia una capsa en algun lloc que contenia exactament el que ens calia per a afrontar tota mena d’aventures, practicar de maneres sempre atípiques tots els esports imaginables o celebrar amb el màxim esplendor tot tipus de grans esdeveniments.

Per que l’àvia sabia guardar cada cosa al seu lloc: una caixa de galetes Birba, un pot de Nescafé o de ColaCao degudament etiquetat, un calaix secret, un racó d’armari o l’interior d’un llibre es convertien en el cofre de cada tresor. També al seu cor tenia una caixeta per a cada un de nosaltres i ens ho demostrava sovint, en secret, per fer-nos sentir especials i únics.

En els moments més difícils de cada un dels seus néts, podia convertir un plor en una rialla amb només una mirada. Una paraula seva, una ganyota o un gest i el món sencer es transformava. Totes les nostres pors i tristeses, les injeccions, les malalties, les operacions, les pèrdues més doloroses, ens eren menys terribles al seu costat.

Amb serena eficàcia, l’àvia va saber sempre endreçar els nostres petits móns: desenfadava enfadats, tranquil·litzava espantats, curava malalts, rentava bruts, pelava peluts, cosia descosits, arreglava espatllats, divertia avorrits, alegrava tristos, pentinava despentinats, espolsava enfarinats, trobava amagats, adormia desperts i despertava adormits però la seva gran especialitat va ser sempre alimentar els afamats i fins els que no tenien gana fent-nos repetir i “tripitir” de tot el que es portés a taula.

També va nodrir els nostres esperits descobrint en cadascú talents, habilitats i virtuts que sovint ningú més havia descobert. A vegades, hom pensava que havia fet una malifeta i als seus ulls només hi apareixia la demostració inequívoca d’un nou talent ocult fins aleshores. Quan passava això també comprenies que una vegada havia estat bé però que era millor no repetir-ho i era un mateix qui es renyava mentre ella l’aclaparava amb elogis deliberadament exagerats.

L’àvia tenia una manera de parlar vistosa i colorista. Havia anat enriquint un llenguatge propi fet de jocs de paraules, frases fetes de collita propia, divertides onomatopeies i bromes recurrents que cada vegada guanyaven nous sentits. Els més menuts eren “ratolinets ensucradets i macos”, quan quelcom estava molt bé “hi cantaven els àngels en cos de camisa”, quan li deies “gràcies”, et responia “vostè les té totes”, els litines eren “aigua que pica”, el peix arrebossat que no ens agradava es convertia en el “peix que fa garranyec” i ja era boníssim.

El món de l’Àvia Teresa, Titus per als més petits, era una gran taula on tothom hi tenia un plat, una cadira i l’escalf tan especial, la generosa acollida, que sabia oferir als nouvinguts, als més febles, als més menuts, als malalts, als tímids... per integrar-los en un món en el que hi havia un lloc preferent fins i tot pels ninots i les nines, els personatges dels contes, els gegants de La Guàrdia, els gossos i gats, qualsevol animaló. Per tot i per tothom tenia un nom, un lloc, un moment, un secret, molt d’amor.

Reinventava les coses i les persones amb disfresses i vestits, però també amb paraules que tenien el poder de magnificar qualsevol cosa i fer-la brillar amb llum pròpia i nous colors molt més vius. I així són la nostra estima, l’immens agraïment i l’intensa tendresa que sentim per tot el que vam compartir amb ella: lluents, dolços, plens de colors... màgics.

Els seus néts, a mesura que ens hem anat fent grans, hem entès que aquesta permanent sensació d’abundància que ens encomanava l’havia après en els pitjors moments de més mancances. I també que la perenne alegria que escampava als quatre vents l’havia destil·lat, a base de saviesa, de tot el dolor i la tristesa d’un món, el de les persones, que sempre va sentir i viure com a part d’ella mateixa. Així, tot i anar perdent la innocencia infantil, la nostra fascinació envers l’Àvia Teresa enlloc d’atenuar-se ha crescut encara molt més.

No hem conegut cap altra persona tant capaç com la nostra àvia de sentir directament des del cor dels altres. De tots i cada un dels altres. També, per la manera que tenia d’estimar la natura i, molt especialment les flors i les herbes aromàtiques, sospitem que coneixia els misteris del seu llenguatge secret i que, per exemple, era capaç de fer-li entendre a l’espígol com s’havia de convertir en una pinya aromàtica.

Avui, com quan érem petits, ens pensem que estem tristos. En aquest cas per la seva pèrdua. Però l’hem conegut i estimat d’ençà que vam néixer i, poc a poc però seguidet, com sempre ho va fer tot ella, anirem descobrint que en realitat es tracta del seu darrer gran truc i el més meravellós de tots: des de l’equitat i l’immens amor que van guiar tota la seva vida, ha repartit els tresors màgics de la seva personalitat única entre tots nosaltres per que els poguem portar amb nosaltres, al cor, ben desats en una capseta. I ens orientaran, confortaran i acompanyaran en tot el que fem a partir d’ara.

Com els boixacs que sempre va plantar arreu, nosaltres hem germinat, brotat i crescut. I florirem arreu, fem el que fem, sabent, com ens va ensenyar, que el que farà segurs els nostres camins serà que els fem SEMPRE estimant.

Gràcies, Àvia!

I tu si que les has tingut totes.

Gener de 2.010

Agraïment dels seus 23 néts

a la nostra Àvia “Titus” Teresa

per tota una vida d’amor

EMERGÈNCIES!!!

2008-05-24T09:49:00.000-07:00

Hola cosins, estaria bé posar les dades de contacte de tots els cosins al bloc per que ara mateix em trobo que necessito trucar els meus germans, m'he quedat sense bateria al mòbil i no tinc a l'oficina el carregador... Esperava trobar els seus telèfons al bloc i no hi són. No costa res i ens seria útil a tots.

Per cert, no hem tingut gens de temps per contestar missatges ni passar pel bloc però és que estem ficats en una "gran operació d'empresa" que ja us explicarem amb més temps... Com a avançament anunciar que els 3 germans Riu ens convertim en empresaris i iniciem un projecte molt interessant...

En Blai ja és aquí!!!

2008-04-14T16:23:00.000-07:00

Ei!!!!!

Finalment ja som un més!!!! Ahir va nèixer en Blai!!! Felicitats Eli i Oriol!!! Ja tenim ganes de veure'l. Espero que fins que no puguem venir a Lleida, ens feu arribar alguna foto per opinar a qui s'assembla i tot això...

Apa, que l'Eli i l'Uri ja són pares i els altres ja som tiets valencians, el Joan Andreu i la Julieta són avis i els altres tiets avis i tietes àvies!!!! Que fort, eh??????????

Apa, fins aviat!!!

Bruna

sopar cosins

2008-02-25T01:46:00.000-08:00

com que avui tenim un sopar, he pensat en això.
Fins després!

ah, i sóc la clara.

Ja el tenim aquí!!!

2007-12-28T23:51:00.000-08:00

Ei cosins!!!!
Pels que no ho sapigueu ma mare s'ha comprat un piano de cua... sí sí!!! I avui ens l'han portat!!! Ha estat molt divertit. Tots els germans menys els de Lleida, el Till i la Tere han vingut a casa i li han fet una innocentada. Ahir la Lurdes i l'Àvia van estar tot el dia cosint una tela daurada per fer-li un vestit de "Lentejuelas" amb la perruca rossa de l'Anna. També li han portat un ram de flors i un text... ha estat molt bo perquè han arribat ells abans que el piano... i els transportistes s'han quedat parats de tanta expectació!!!! Hem rigut molt!! La veritat és que no s'ho esperava gens!!!

Doncs res, ara ja ho sabeu!!! Simplement fa il·lusió!!! :P

BRUNA

Que hi ha algú?

2007-11-23T10:21:00.000-08:00

Ei!!!
Cosinets.... que això està molt mort!!! Últimament no escrivim gaire!!!! jejeje.
Res, simplement he escrit per saludar...
Semblava mentida, però finalment hem aconseguit posar-nos d'acord i fer (gràcies Eli) el regal de l'Àvia!!!
Apa, doncs res... petonets familiars!!
Ens veiem aviat.
BRUNA

2007-10-23T13:10:00.000-07:00

(foto: trocet de La Guàrdia desde els Nous Pallers)

Eii és el meu primer cop en un Blog!

(gràcies joan per convèncem que era fàcil, ho és)

només volia anunciar que jo tinc moltes fotos i que avui he començat a fer-ne una tria.
en tinc moltes en general, jo li enviaré a la ElisElis i després si en sobren doncs que no les posi!
Em sembla bé afegir-hi simplement un títol a cada foto o per apartats, però res de moltes lletres.

apa macos, ens veiem!
clara

Regal de l'àvia. 2a part

2007-10-15T13:04:00.000-07:00

Hola coxinets i coxinetes!!!

A veure... al final què fem? A mi, personalment, m'agrada la idea de l'àlbum, qeu és la que havíem dit en un bon principi... Gràcies Eli per oferir-te per fer-ho (per cert, què tal per Menorca? Espero que molt bé).
Penso que podríem fer una pàgina per cosí, som 23 i per tant seria un àlbum de 23 pàgines... no sé si el preu varia gaire....

Bé, ja t'enviaré les meves fotos... a veure què trobo!!!!!!
Petons cosinils
BRUNA

Mes coses...

2007-10-14T05:18:00.000-07:00

Eli i Uri, vagi molt bé el viatget a Menorca, quina enveja!!!
Quan torneu decidiu ja el dia que voleu que pugem cap a Lleida a muntar mobles!! es a dir... que us quedi clar... pugem per ajudarvos!!! no vindrem a no fotre res, axio esta clar! si despres fer un dinaret de collons millor que millor.
Jo ja vaig dir per part meva... que per mi millor un diumenge. I si pot ser a partir del 4 de novembre. jejeje. podem organitzar cotxes per anar cap alla.
Tema regal de làvia, lo de la Laia de posar tot allo dels records me mola! seguim.. pensanthi i a vore... no ens adormim!!

Un petonas a tots

BONISSIM

2007-10-14T04:42:00.000-07:00

Que fort!! ho has fet tu joan?

molt un huevo!! molt bona idea!! esta molt xulo. felicitats a tots!! ja era hora que poguessime star tots en contacte.

un peto

Regal de l'àvia

2007-10-12T16:40:00.000-07:00

Aprofitem la idea del regal que vam fer pel Roger i la Thaïs (o Taïs?) però caldria afegir-hi els cosins de la Berta a l'Eloi, no? I pel que fa les fotos... jo en posaria alguna que sortíssim tots els cosins (sé que serà difícil trobar-ne alguna) amb ella i potser una de cada ú amb ella... (aquestes són més fàcils de trobar...) i - se m'acaba d'ocórrer- que podríem mirar de fer-nos-en una tots sense ella un dia d'aquests... si és que trobem una estona per fer-nos-la....
Bé, no sé... i pel que fa a anècdotes i tot això... estic d'acord amb ma germana!!!
Apa, per part meva res més...
Bona nit, un pipinet a l'àvia i un petonet al vàter.
BRUNA

Ecografies

2007-10-11T03:18:00.000-07:00

N'hi ha que diuen que el pèsol inflat que porta l'Eli a la panxa s'assemblarà a l'Uri

Però diuen que potser tindrà una retirada al tiet Bernat...

Pim, Pam

2007-10-10T16:41:00.000-07:00

Ale, aquí teniu un blog pels primos Vallvé.

I per estrenar-lo i celebrar-lo, tenim una enquesta per DECIDIR el nom del fill de l'eli, ja que com que tenen un nom pensat per si és nena, segur que els surt nen.

No costa res fer-lo així que no passa res si després no es fa servir.
Es pot canviar tot menys l'adreça:

http://cosins-vallve.blogspot.com

Qui s'animi a fer una imatge per la capçalera... puta mare!
Si voleu fem una enquesta per el titol del blog... vaja, que fem lo que vulgueu!

Ale!

PD: Comencem amb la foto del mític arbre golafre del camí de la guàrdia a pujalt.